Hola Lluís
Te torn a escriure, perquè tenc moltes coses que explicar-te... i no se per on començar, tants dies sense tú són estranys...
Ara fa un més i amb un regust una mica estrany, va arribar la festa major, tenia moltes ganes de ballar, ja saps que l’any passat amb lo de la esquena i fas dos no vaig poder disfrutar-la al 100% com a capgrossa però aquest anys em feia certa il·lusió així que va arribar el 29, allà a la rambla (com la primera vegada que la vam anar a veure) tot estava a punt... I de cop va sonar la tronada una gran tronada... i just desprès vaig estar esperant el teu petó, el Petó de Bona Festa Major, però no va arribar em vaig posar trista... Però pensant que tu m’estaries mirant em vaig posar el cap i vaig començar a ballar...
Desprès van arribar els castells, just abans de començar els altaveus van dir que et dedicaven l’actuació (per fer més evidencia de que no hi eres), ja saps en jugàvem l’entrada al concurs... 4d8 sense gaires problemes i desprès 2d8f com podia ser que no hi fossis per veurer-ho... Al final va quedar amb intent i desprès d’un 5d7 vam decidir atacar amb el 3d8 que va pujar tremoladis desde el principi però que vam poder carregar, el meu primer 3d8 i jo anava al teu lloc,( que difícil sem fa dir-ho). I el 30 va passar entre la barra i altres coses però el cansament em va impedir anar a veure el huessitos de St.Felix.
Va arribar el 31, va ser un dia increïble... desprès de tots el dies vaig sentir allò que no recordava, la felicitat, vaig disfrutar tant de ballar, de fer castells i aconseguir-los del sopar de tot. Vaig somriure
Encara hi ha la teva roba a l’armari...